Riquesa ornitològica | Anellament científic | Projecte SYLVIA | Projecte Migració

 

Cada vegada més la natura en general i els ocells en particular s’estan convertint en un recurs turístic. Els precursors en aquesta afició són els anglosaxons amb entitats centenàries i milions d’associats que gaudeixen de l’observació d’aus i s’impliquen en la conservació d’espais naturals. En els darrers anys, aquesta afició per observar ocells i visitar llocs on es puguin veure bé ha començat a agafar impuls en la nostra societat. Però, què és el turisme ornitològic?, qui és un turista ornitològic? o, què entenem per destinació ornitològica?.
Entenem com turisme ornitològic o birding el costum d’anar a observar ocells com a resposta a un interès i respecte per la natura i els ocells en particular, anant a llocs on podem observar aquests animals en estat pur, al natural, gaudint de tot l’entorn en general, però en especial de les aus.

El turista ornitològic és un observador d’aus, conegut en el món anglosaxó com a birdwatcher, que es desplaça o viatja amb la finalitat d’observar ocells ja sigui en espais naturals propers al seu domicili o bé en viatges organitzats a altres indrets molt més llunyans. Poden ser professionals de l’ornitologia, però generalment són aficionats amb una especial sensibilitat i interès per les aus.
S’entén com a destinació turística ornitològica el lloc escollit pel turista ornitològic per la seva rellevància i atractiu ornitològic.

Riquesa ornitològica

Dels diferents grups biològics presents a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, són les aus les que constitueixen el grup més nombrós i interessant. Basat en diferents estudis que demostren que aquest espai natural esdevé un lloc de pas i d’assentament de nombroses espècies, on s’han arribat a inventariar més de 210 tàxons diferents (veure llistat d'espècies) mercès als diferents treballs portats a terme per la Estació Ornitològica de Sebes (EOS) durant més de 15 anys a la reserva. El motiu de que aquest espai natural constitueixi un dels millors llocs de descans (stoppower) per les aus migradores, és degut principalment, a la situació geogràfica en la que es troba enclavat.
Tenint en compte la singularitat de la zona i com hem dit la diversitat i densitat d’espècies present, se duen a terme diferents programes de monitoratge destinats a portar a terme un seguiment exhaustiu de la ornitofauna. Aquests programes de monitoratge d’ocells estan basats en un conjunt de tècniques encaminades a conèixer i avaluar l’estat de conservació dels espais naturals, fent servir aquests éssers vius com bioindicadors.
Amb el monitoratge de poblacions podem obtenir diferents resultats en funció dels paràmetres objecte d’estudi entre d’altres la distribució espacial, les tendències temporals, les variables demogràfiques, la fenologia migratòria, la fenologia reproductiva, per citar algunes. Cada cop més aquesta eina es revela com el mitjà més efectiu per entendre els canvis ambientals, amb el monitoratge podem detectar a temps les tendències indesitjades, tan mateix constitueix la base per arribar a entendre quines són les relacions entre els canvis esdevinguts i els factors ambientals i ajudar a trobar possibles solucions a quests problemes, per últim ens indicarà si hem sigut capaços de determinar si les gestions adoptades han estat del tot correctes o no.
L’ICO (l’Institut Català d’Ornitologia) duu a terme diferents programes de monitoratge a Catalunya, alguns dels quals es desenvolupant a la Reserva Natural de Sebes a l’actualitat o s’han desenvolupat, com ara:
• L’Atles d’Ocells Nidificants a Catalunya 1999-2002, dissenyat per conèixer la distribució de les espècies d'ocells nidificants i determinar els canvis en la distribució que han tingut des de l'elaboració de l'anterior Atles.
• L’Atles dels ocells de Catalunya al hivern 2006-2009, té com a objectiu establir la distribució, abundància i requeriments ecològics de les espècies d'ocells de Catalunya al hivern.
• El Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOOC), dissenyat per avaluar les tendències poblacionals temporals dels ocells comuns.
• El programa SYLVIA està centrat en el seguiment dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals.
• El programa MIGRACIÓ té com objectiu d'estudiar el fenomen migratori de passeriformes.
D’ entre totes les eines de monitoratge que es duen a terme a la Reserva Natural de Sebes les que impliquen l’ús de l’anellament científic son els programes SYLVIA i MIGRACIÓ.


L’ANELLAMENT CIENTÍFIC A SEBES COM EINA DE GESTIÓ I DE DIVULGACIÓ

L’Anellament Científic d’ocells (ICO)
L'Anellament Científic d'Ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, bé a través de la seva recaptura i posterior alliberament, bé per la seva recuperació final com a au morta, ens oferirà una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments.
Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les seves àrees de descans, oferint-nos així una informació molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.
Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc...) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.


Generalitats
S'han après moltes coses dels ocells observant-los i comptant-los, però aquests mètodes rarament permeten d'identificar-los individualment. L'anellament d'ocells és essencial si volem saber coses com quan de temps viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen, temes tots ells molt importants per a la seva conservació. Posar un anella metàl•lica lleugera i numerada a la pota dels ocells és un mètode inofensiu que permet d'identificar-los com a individus. Cada anella també té inscrita una direcció de manera que qualsevol persona que es trobi amb un ocell anellat pot reportar la informació de la troballa. Alguns estudis d'anellament també utilitzen la col•locació d'anelles de color de manera que permeten d'identificar els ocells visualment en el camp.
A nivell d'Europa, després de més de 90 anys d'anellament, encara avui en dia s'estan descobrint més coses de les rutes migratòries dels ocells i de les seves àrees d'hivernada i nidificació. De totes formes, avui en dia, el principal interès de l'anellament d'ocells està en el monitoratge de les poblacions d'ocells. L'anellament ens permet d'estudiar quants ocells joves surten del niu i sobreviuen per convertir-se en adults, així com quants adults superen l'estrès de la cria, la migració o les condicions ambientals adverses. Els canvis en la taxa de supervivència i altres aspectes de la biologia dels ocells ens ajuden a entendre les causes del declivi de les seves poblacions. Aquesta informació és tant important per la conservació que tant a Europa com als Estats Units, ja fa anys que tenen projectes especials per estudiar aquests temes. Aquests projectes han permès esbrinar, per exemple, que el declivi progressiu de les poblacions de Boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus nidificants a Europa des de la dècada dels 70, està íntimament lligat al descens en els índexs de pluviometria dels quarters d'hivernada africans de l'espècie. A Catalunya, l'Institut Català d'Ornitologia ha engegat diferents projectes de monitoratge entre ells el SYLVIA i el programa MIGRACIÓ, tot dos es desenvolupen a la Reserva Natural de Sebes.


Projecte SYLVIA
Té com a objectiu establir una xarxa d'estacions d'anellament amb esforç constant per obtenir informació, a llarg termini, dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d'ocells terrestres de Catalunya.
La utilitat de les estacions d'anellament amb esforç constant com a eines de seguiment d'ocells està avalada pels resultats obtinguts pels programes de monitoratge pioners duts a terme des de principis dels anys 80 a Gran Bretanya i Irlanda i, posteriorment, a Amèrica del nord. A més, la seva importància també està avalada per la Unió Europea per a l'Anellament d'Ocells (EURING), l'organització europea que promou l'ús de l'anellament dins de la investigació científica i la conservació, i que considera prioritari la implantació d'aquests tipus d'estudis arreu d'Europa.
El plantejament metodològic del programa SYLVIA està basat, principalment, en els protocols desenvolupats per la British Trust for Ornithology (programa CES britànic; Bailey et al. 1986) i l'Institute for Bird Populations (programa MAPS americà; DeSante & Burton 1997). La clau principal d'aquest plantejament metodològic radica en l'estandardització. L'anellament amb esforç constant, com el seu nom indica, implica la utilització continuada d'una àrea d'estudi on els ocells s'anellen seguint un protocol pre-establert d'esforç de captura. Així, el nombre, tipus i emplaçament de cada xarxa es manté fix i el programa d'anellament se segueix de la mateixa manera any rere any. D'aquesta forma, els canvis en el nombre d'ocells adults capturats ens permeten avaluar les tendències poblacionals, el nombre anual d'ocells juvenils anellats s'utilitza com un indicador de la productivitat, i la proporció d'ocells juvenils sobre el total de captures s'utilitza com una mesura relativa de l'èxit reproductor. A més, donat que els ocells adults, tant si són migradors com sedentaris, mostren una alta fidelitat a les seves àrees de cria, la proporció d'adults recapturats d'un any a l'altre l'utilitzem per estimar les taxes de supervivència.
Al 1991 es va establir la primera estació SYLVIA pilot. Des de l'aleshores, el nombre d'estacions va anar creixent lentament fins arribar a les 5 el 1998, aleshores, tenint en compte l'experiència adquirida durant els primers anys de funcionament, el programa es va avaluar de nou totalment i es van fixar els protocols metodològics definitius. Actualment, amb més de 40 estacions operatives, el projecte SYLVIA ha obtingut el nivell de cobertura i involucrament necessaris per poder acomplir amb èxit els seus objectius principals. Això ha estat possible gràcies al valuós suport i compromís dels mateixos anelladors i de les moltes entitats públiques i privades catalanes, tant d'àmbit nacional com local, interessades en la salut de les poblacions d'ocells de Catalunya.

Programa MIGRACIÓ
La migració és el procés que descriu els desplaçaments de llarga distància que realitzen els ocells responent a les seves necessitats de buscar llocs on reproduir-se, de trobar aliment o de fugir de les inclemències meteorològiques.
La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. És increïble pensar que milions d'ocells viatgen des de les seves àrees d'hivernada fins a les seves zones de cria, només per retornar-hi pocs mesos més tard. Fets com el d’una boscarla de canyar que és capaç de retornar a la mateixa indret de la Reserva Natural de Sebes, lloc on es reprodueix any rere any, havent passat l'hivern a l'Àfrica subsahariana és realment sorprenent!
La Migració significa el moviment de les poblacions d'ocells que ocorren en èpoques determinades cada any, entre les zones de cria i d'hivernada. No només migren els ocells, sinó que els peixos, les papallones i els ratpenats, entre d'altres, també ho fan. Els ocells migren per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor; es mouen cap a llocs on poden criar més polls que si es quedessin com a residents. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls.
Hi ha diferents tipus de migradors i de nivells de migració, cadascun d'ells adaptats als diferents tipus d'ocells. Espècies com l’oreneta vulgar que tornen a Catalunya cada primavera s'anomenen migradors estivals. Aquestes espècies s'estan i crien aquí durant el nostre estiu. A finals d'estiu o principis de tardor marxen per passar l'hivern a altres bandes.
Alguns ocells trien passar l'hivern a Catalunya. Espècies com el tord ala-roig i la griva cerdana crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Aquests s'anomenen migradors hivernals i marxen cap a les seves zones de cria a la primavera. En algunes poblacions d'ocells, només una part d'aquestes migra. Aquest s'anomenen migradors parcials i la cadernera n'és un clàssic exemple. Els estudis d'anellament han mostrat que una proporció de les poblacions de cadernera d'Anglaterra i Irlanda es mouen cap al sud de França i Espanya per passar l'hivern.
No sempre és necessari pels ocells de fer grans trajectes. Algunes espècies poden trobar millors condicions per alimentar-se simplement desplaçant-se muntanya avall. Aquest tipus de migració s'anomena migració altitudinal i el grasset de muntanya n'és un bon exemple. Els grassets de muntanya que crien als prats alpins del Pirineu baixen cap avall a l'hivern, i alguns van simplement fins a la costa. A les seves zones de cria, cobertes de neu durant l'hivern, és molt complicat trobar-hi aliment. Les fredelugues es coneixen pel seu costum de desplaçar-se des de les seves àrees de cria al final de l'estació cap a les zones planeres de la terra baixa. A vegades, quan el temps és molt fred i la neu impedeix de trobar aliment suficient es mouran fora d'aquestes àrees per buscar millors condicions. Aquests desplaçaments es coneixen per moviments causats pel fred. Tots els ocells necessiten renovar les seves plomes, algunes espècies ho fan esglaonadament, canviant 1 o 2 plomes en cada pas, mentre que d'altres perden totes les plomes de cop de manera que perden temporalment la capacitat de volar. Abans de la muda, aquests ocells es mouen cap a zones tranquil•les lliures de depredadors i amb abundància d'aliments. Els ànecs i les oques duen a terme aquesta mena de migració anomenada de muda.
Les migracions són molt costoses per totes les espècies d'ocells. No només les llargues distàncies sinó que hi ha altres inconvenients. Mal temps durant el viatge, escassetat d'aliments durant la ruta, depredadors, problemes de navegació i interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui dificultós
L'Anellament Científic d'Ocells ens brinda una oportunitat immillorable de testar totes aquestes hipòtesis relacionades amb la migració dels ocells.
La Reserva Natural de Sebes integrada dintre d’aquest projecte MIGRACIÓ, de l'Institut Català d'Ornitologia organitza anualment aquesta campanya d’anellament d'ocells que duu a terme des del 4 d’agost fins a l’1 desembre, des de fa més de 15 anys, aquest període de temps compren l'època favorable pels ocells migradors.

Galeria

Multimèdia